El 12 de setembre, Ramon Folch i Camarasa hauria fet cent anys. I ho vam celebrar com sabem fer-ho: amb la seva poesia dalt de l'escenari i el públic fent de jurat.
Setze rapsodes, duels a dos i una urna amb dos colors. Cada rapsode treia un color, verd o vermell, llegia el seu poema i, al final de cada duel, el públic aixecava el color de la seva preferida. Ronda rere ronda: de setze a vuit, de vuit a quatre, i de quatre a la gran final.
La guanyadora va ser la Mònica Vellvehí. Enhorabona, Mònica!
A la sala, a més, hi havia l'exposició itinerant «Ramon Folch i Camarasa. L'ofici de viure la paraula», per conèixer de més a prop l'autor i la seva obra.
Però el moment més especial de la tarda el van posar els fills de l'autor. Ens van acompanyar tota l'estona, i es notava com n'estaven de contents i d'emocionats. Van ser ells qui van lliurar el premi a la guanyadora: una pipa com les que fumava ell, tan seva que fins i tot surt amb una a la mà al cartell, i un llibre amb poesia inèdita de Ramon Folch i Camarasa, que encara no s'ha publicat.
Gràcies a les setze rapsodes: Marisa Ortigosa, Mercè Ruart, Laura Salas, Maria Rosa Comas, Maria Dolors Pueyo, Esther Pardo, Fina López, Carme Condom, Emma Gimbernat, Ana Pardo, Montserrat Vivern, Mònica Vellvehí, Maria Concepció Abellí, Anna Barret, Carme Gamell i Mercè Vélez. I a la família Folch, per fer-nos-ho viure tan de prop.
